“La nostra màxima aspiració seria poder servir, a més de per fer riure, per canviar algunes coses que ara mateix estan malament”
El CFBP ha de tenir la duresa que es requereix per ser policia, ha de transmetre valors de disciplina, jerarquia i saber estar. Evidentment. Però faltes de respecte? Perquè no estem parlant de correccions ni tocs d’atenció. Ens han arribat a parlar d’instructores que s’han rigut d’aspirants més grasses, d’aspirants baixos, d’aspirants amb tartamudesa… Realment, són necessàries aquestes coses per inculcar el valor de la disciplina o l’autocontrol? Creiem que hem de fer una reflexió conjunta per saber discernir la fina línia entre les faltes de respecte i humiliació i la transmissió d’aquests valors.
Perquè, no oblidem, que els aspirants del Bàsic són els policies que al dia de demà hauran de tractar amb el pitjor de la nostra societat. Algú s’imagina un policia fent mofa d’una detinguda i que li digui “a tu et deu costar pujar al patrulla per lo grassa que estàs, eh”? Doncs d’aquest caire són els comentaris que han d’aguantar els nostres futurs companys i els nostres futurs policies d’alguns (insitim) d’aquestes instructores.
“Ens han arribat a parlar d’instructores que s’han rigut d’aspirants més grasses, d’aspirants baixos, d’aspirants amb tartamudesa…”
Nosaltres no coneixem gaire instructors personalment, però sí que coneixem trajectòries, perquè ens hem preocupat per saber-les. El fet que moltes vegades els autors materials d’aquests episodis vexatoris no hagin fet ni una desena part de la seva carrera a una unitat operativa (Unitat de Seguretat Ciutadana (USC), Investigació, ARRO, Trànsit…) fa que a ulls d’un aspirant sigui més incomprensible el sentit d’aquesta vexació. Tot i que entenem que a l’escola ha d’haver-hi perfils de tota mena, des de l’operatiu a l’acadèmic, és intolerable el perfil d’instructor que es dedica a veure a qui pot fer mal i com.
Finalment, tenim plena confiança en la Comissària Manresa. Sabem que no tolerarà aquest comportament entre els seus agents, perquè mai ho ha fet. Té la nostra plena confiança per canviar les coses i, de fet, estaríem disposades a donar-li a ella i només a ella les contrasenyes del Totes Unitats perquè pogués veure tots els missatges que hem rebut i que rebem per tal que els pugui llegir. Ja hem manifestat públicament que estarem a la seva plena disposició, igual que per la resta del Cos. La nostra màxima aspiració seria poder servir, a més de per fer riure, per canviar algunes coses que ara mateix estan malament.
-El que heu publicat és només la punta de l’iceberg?
Sí. Són els episodis que ens han deixat explicar anònimament i ara parlarem de les pors: els aspirants tenen por de suspendre o por d’anar a pràctiques amb una creu del seu instructor. En el cas de suspendre, tenen por perquè molts volen tornar i tenen por de tornar a entrar marcats. La por de suspendre deriva de la subjectivitat (que es ven sota la màscara d’objectivitat) amb la que s’avalua l’assignatura principal del Bàsic: el famós Bulevard.
En aquesta, s’avaluen ítems que pel sistema de puntuacions semblen valoracions objectives: “empatia 5.23”, “inciativa i autonomia 4.49”, “adaptabilitat i flexibilitat 5,03”… i així podríem seguir. Hem vist fulls d’avaluació d’aquesta assignatura i com es puntuen i de debò que donen molta frivolitat. Com pot ser que un aspirant que té un 7,5 a l’assignatura de procediments tregui un 5 als procediments del Bulevard? I com s’explica que les notes, en la seva majoria, no superin el 6-6.5?
Això ho fan perquè la realitat és que les notes de les pràctiques es posen a grosso modo quan es finalitza aquesta, i la resta d’items s’equilibren perquè quadrin els números. Les notes tan baixes (de tot el grup) són perquè a l’hora de suspendre un aspirant sigui més fàcil de defensar i argumentar judicialment aquest punt o dos punts de diferència amb l’aprovat. El rol de l’aspirant, la connexió amb l’instructor i la seva manera de valorar i calibrar a l’aspirant en un sentit general es resumeix en una nota numèrica sense sentit, al bulevard. Arribant a suspendre cursos sencers amb un 4,88.
“Hem vist fulls d’avaluació d’aquesta assignatura i com es puntuen i de debò que donen molta frivolitat. Com pot ser que un aspirant que té un 7,5 a l’assignatura de procediments tregui un 5 als procediments del Bulevard?”
La nostra percepció és: ja que no es pot avaluar quantitativament això i ens sembla evident que no tots els aspirants serveixen per ser policies, no seria millor que els instructors fossin agents amb trajectòries exemplars que acaben els seus dies a l’ISPC formant els policies del demà? O donar més importància a les pràctiques i als comandaments del territori que han de treballar en actuacions reals amb aquests agents?
En resum creiem que avaluar (o fer creure que s’avalua) a l’aspirant en 4 o 6 pràctiques de 20 minuts en simulacions on no es tenen en compte l’escenificació, la capacitat de l’aspirant per creure’s el que està passant, la irrealitat i la dissònancia de tot plegat ple de factors subjectius no poden servir per trencar un somni de, com a mínim, tres anys, de la mateixa manera que estem veient (i ens estem menjant) que hi ha persones que se’ls hi dona bé el bulevard però després tenen unes actituds qüestionables en el dia a dia d’una comissaria.
-També heu posat missatges amb exemples de bons instructors.
Home clar, perquè n’hi ha. De fet, apostaríem que són la majoria. Però com en tot a la nostra feina, els errors i les males praxis fan molt més rebombori que la feina ben feta.
-Esteu molt propers als aspirants amb memes diversos… són els vostres consumidors principals?
Creiem que el públic del Totes és molt divers, però sí que és veritat que les generacions que consumeixen més les xarxes socials són les més joves. Això es tradueix amb què hi ha un nombre elevat d’opositors, aspirants i policies joves que està molt atent al que publiquem a xarxes. També és cert que els memes de l’Escola els entén tothom: tant els aspirants que l’estan vivint com els policies que hi han passat. Inclús pels més veterans, que la recorden més bé o més malament, però certa nostàlgia sí que els desperta. Encara que algú passi el que es diu “una mala Escola”, sempre hi ha records bons, que són els que fan que les bromes i referències de l’Escola tinguin tan bona recepció.
-Us arriben moltes opinions per privat… com podeu garantir que aquestes persones queden en l’anonimat?
Sabem que és complicat, és qüestió de confiança. Pura i dura. Les persones s’han de fiar de nosaltres si ens volen explicar quelcom. Nosaltres el garantim, però sabem que és només una paraula. Aquí entra la integritat de les administradores. Hi ha moltes persones a les qui coneixem personalment i que elles no saben que som nosaltres. En aquest sentit, hi ha informació que segurament, a nosaltres, a nivell personal no ens dirien, però que sí que la comparteixen amb el Totes.
També tenim coneguts que han fet l’Escola i hem tingut accés als seus instructors/es. Ha estat ètica personal no preguntar, ni parlar, ni influir… en aquest tipus de procés. I mai ningú podrà dir que hem revelat informació d’altres usuaris. Som conscients que ningú està obligat a creure’ns, però sentim que ens hem guanyat la confiança, ja que ens expliquen bastantes coses. La majoria, anecdòtiques, però sí que també ens arriben coses més importants, com els abusos d’instructors, per exemple.
-Sembla que esteu al cas de les notícies de successos que van sortint i especialment dels periodistes que ens hi dediquem. Què milloraríeu?
No entenem molt de periodisme, però sí que considerem que teniu una responsabilitat social molt alta. Sou un actor social fonamental. Potser més que la policia i tot. A vegades flipem amb les coses que publiqueu, però ens hem de mantenir al marge, ni com a policies ni com a memistes és la nostra responsabilitat. Sí que hi ha de més professionals i de menys. La Punsí ens agrada hahaha… se n’assabenta de masses coses, però bueno, això no ho podem evitar. Tampoc acabem d’entendre al company que explica coses als periodistes perquè sí, però és algo que no podrem evitar. Això forma part del codi deontològic i moralitat que tingui (o no) aquest policia.
-Quina és la salut del cos dels Mossos?
El cos de Mossos d’Esquadra és els Mossos i Mosses que el formem. Treballar amb més o menys il·lusió al llarg de la nostra carrera és una derivada de moltes coses. Està el factor social, el polític, l’econòmic, la seguretat… i a cadascú l’afecta d’una determinada manera. A mi potser m’afecta més un tema polític i a algú altre, alguna cosa en clau local. I el resultat d’això és que hem de treballar per a tota la societat amb les mateixes ganes cada dia, perquè la seguretat (que és la nostra responsabilitat social) no entén de dies grisos ni de males époques.
Hem passat temps millors, però també temps molt pitjors, amb càmeres amagades a llocs de feina dels agents i de patrullar Ciutat Vella amb sabatetes de pell de fer la comunió. És que hem de fer memòria, també.
-Hi ha alguna unitat més maltractada? i alguna més mimada?
Estem flipant amb el que s’estan deixant en la marítima. Hahaha… segur que és la resposta que esperaves. Però partim de la base que els nostres caps són gent molt més intel·ligent que nosaltres i saben el que és fan. En fi. Nosaltres seguim pensant que la realitat està en aquella senyora o en aquell senyor que puja al cotxe patrulla i surt al carrer a veure què es troba aquella tarda, nit o dia, i això és el que ha de ser una prioritat. Cuidar-los (nos) és cuidar la veritable imatge del cos. I cuidar-los vol dir també mantenir-nos connectats al món. Si la societat, els polítics i els mitjans ens conceben fora de la societat, al final t’ho acabes creient.
Nosaltres creiem que els policies són teixit social i que estar integrats en les activitats normals de la societat (no només pàdel, crossfit i running) ens fa entendre-la millor.
Actualment s’ha parlat molt de l’especialitat d’investigació. La gent no vol anar-hi. Ara hi posaran un incentiu econòmic, però la nostra trajectòria ens ha ensenyat que aquest incentiu dura poc. Crec que s’ha de fer d’una altra manera. L’organització ha de fomentar la tasca dels investigadors. Hem d’obrir la investigació a la societat sense por (i amb consciència) perquè les noves generacions vulguin ser investigadores i investigadors.
-Us ha arribat algun toque d’algun comandament pel que publiqueu?
Més que comandaments, comentaris d’altres policies (companys) aprovant o desaprovant el que publiquem. Nosaltres fem humor des del respecte i intentant no ofendre ningú (cosa impossible). Quan fem humor d’alguna unitat en concret, és des de l’estima i el respecte, sempre. L’administració del Totes ha tocat especialitats, hem tingut coneguts i persones molt apreciades en moltes especialitats, coneguts i estimats en policies locals… al final, repartim estopa per tothom i ens dol quan algú s’ho pren malament o s’ho pren com un atac personal a la seva especialitat. A vegades ens han malinterpretat la intenció amb algun meme, per exemple, un que feia al·lusió al logo de dragó de la BRIMO.
Nosaltres som Mosses, i per nosaltres la feina de policia és la millor de la vida. No la canviaríem per res. Sentim devoció pel nostre Cos i l’últim que busquem és desacreditar-lo. Pensem que de la mateixa manera ho viuen la resta de companys, amb la intensitat que cadascú li posi. No hi ha uns requisits a acomplir per ser “bon Mosso” més enllà de viure-ho amb la vocació i l’amor que mereix aquesta feina. Des del Totes recolzarem sempre el que facin els nostres companys en el seu temps lliure: llibres, música, art… res d’això et fa menys o més policia. Si hi posen passió i ganes, com li posen a la feina, ja val la pena. Nosaltres, en principi, intentem fer riure.
-Us autocensureu?
Sí, clar. A vegades hi ha diferències de pensament entre les administradores, a vegades pel format del meme, a vegades per la temàtica, a vegades per diferència de pensament… però l’autocensura forma part de l’èxit de la compta, creiem. Si no tinguéssim filtre, segurament ens haguéssim guanyat més haters.
-Heu tingut dubtes a l’hora de publicar algun meme?
Sí! Els que toquen temes polèmics, sobretot. Per exemple, vam tenir diferència d’opinions quan va passar el tema de Desokupa, ara amb el de Rubiales… De fet, són memes que solen tenir menys likes que els que toquen temes menys polèmics o memes de temes on la opinió és més uniforme. Per exemple, en general, els que parlen d’igualtat de gènere (sense fer-ne sarcasme, que també en tenim), solen tenir força likes. També els que parlen de les males condicions d’algunes comissaries o els que fan al·lusió a col·lectius més aviat anti policia.
elsumari 