Quan salvar la Nada es va convertir en una obsessió

Els sentiments de policies, fiscals i jutges queden sovint soterrats per la seriositat i fredor que els exigeix la feina. Però hi ha casos, sobretot quan hi ha nens implicats, que desborden aquests dics de contenció. Va passar amb la Nada, una nena marroquina que vivia amb els seus pares a L’Hospitalet i que el 2013 va patir un calvari quan els que l’havien de protegir la van entregar a un veí a qui en prou feines coneixia i se la va endur a Bolívia sense bitllet de tornada.

La seva història va acabar bé. D’aquí 15 dies celebrarà 12 anys. Des del 2014 viu sota la protecció de la Generalitat després de ser rescatada d’un indret inhòspit de la selva boliviana, a Chapare. És una zona sembrada de narcotraficants i molt castigada per les pluges torrencials i les precàries comunicacions. Allà la petita havia de treballar 12 hores cada dia recollint pinya i fulles de coca, va rebre cops de pal i de cinturó i a les nits, aquest home li treia la roba i s’hi refregava. La menor tenia una infecció vaginal quan va ser alliberada.

Recordo el dia que un funcionari em va parlar de la Nada. Estava preocupat perquè temien per la seva vida. La mare havia denunciat davant dels Mossos que la nena havia marxat amb un veí per passar unes vacances a Bolívia i feia setmanes que no havia donat senyals de vida. Aquest funcionari estava neguitós imaginant la vida de la petita en un país desconegut, amb un home adult, amb antecedents per delictes sexuals i membre d’una secta. Un individu, que compleix 17 anys en un penal del seu país, i que no va tenir miraments en convertir-la en la seva esclava.

Trobar aquesta nena es va convertir en l’obsessió dels investigadors de la Guàrdia Civil i dels Mossos i de la fiscal del cas -que tornava d’una baixa de maternitat- que van remoure cel i terra amb desenes de gestions internacionals per trobar-la i alliberar-la del pitjor escenari que llavors presagiaven i que més tard es va confirmar.

L’home que se la va endur amb bitllet només d’anada havia arribat a un pacte amb els pares, que l’agost del 2013 li van entregar la filla amb passaport i acta notarial inclosa. Aleshores tenia 9 anys. Ha estat impossible esbrinar què van rebre els pares a canvi de l’abandonament de la nena però la fiscalia i els investigadors sempre han tingut molt clar que la van vendre. Tenien dos fills més de 2 i 4 anys i greus problemes econòmics. Aquesta setmana han estat condemnats a 2 anys de presó en un pacte amb la Fiscalia i la Generalitat a canvi de reconèixer els fets i no acabar entre reixes.

Han passat quasi 24 mesos des que la Nada va tornar a Espanya en un avió acompanyada de la Guàrdia Civil. El seu alliberament no ha canviat la vida dels que van esforçar-se per rescatar-la. Però aquesta és una història molt simbòlica del poder que té la constància, creure que hi ha alguna possibilitat per remota que sigui, del treball en equip dels cossos policials més enllà de les guerres internes, de la cooperació internacional, de la responsabilitat de salvar una nena d’un futur desolador…
I a tot plegat cal sumar-hi la realitat pura i dura que fa més immens aquest cas: la Nada és la filla d’una gent pobra que la va donar al veí. I malgrat el comportament nefast dels pares i que ella no pertanyia a cap nissaga i a més és estrangera, algú va vetllar per ella, per trobar-la, per anar-la a buscar i alliberar-la de les urpes d’un maltractador i d’una vida condemnada a la misèria i l’esclavitud.

Els policies, fiscals i jutges parlen poc de sentiments. Però la Nada i el que van aconseguir espurneja als seus ulls quan ho expliquen.

Una xarxa que robava cotxes de lloguer contractava xòfers per endur-se’ls

Llogaven cotxes i els revenien després com a vehicles de segona mà. És el que feia una xarxa organitzada desarticulada per la  Guàrdia Civil i els Mossos i  que per no deixar rastre feia la reserva per internet i contractava després conductors perquè anessin a buscar els cotxes a l’empresa de lloguer. Per reforçar l’engany van fer creure’ls que passejarien els vehicles amb propaganda dels partits pels carrers de Barcelona aprofitant les eleccions generals.

Empreses de lloguer de cotxes com Hertz, Pepe Cars o Globalia, la majoria ubicades a l’aeroport del Prat, havien perdut de vista una important flota de fins a 63 vehicles. La Guàrdia Civil va recuperar un dels cotxes al port de Barcelona quan estava a punt de ser embarcat cap al Marroc. A partir d’aquesta informació, van muntar una investigació conjunta amb Mossos, que ha acabat ara amb la detenció de 6 persones.

La xarxa estava liderada per un home francès de 32 anys afincat a Sant Pere de Ribes, que sense ofici ni benefici, duia un alt nivell de vida. Segons la investigació, amb la col.laboració de 5 persones més, totes amb antecedents, es dedicava a llogar els cotxes per telèfon o per internet amb documentació falsificada. Van començar amb pocs cotxes i com que el negoci funcionava, van arribar a muntar dues empreses fictícies i a enviar un paquet de 17 vehicles a una empresa belga de segona mà.

A més, perquè els llogaters no sospitessin i per evitar deixar rastre, van oferir feina a diversos conductors amb enganys diversos com aquest que detalla Pere Barcons, cap de la Unitat Centralde Tràfic Il.lícit de Vehicles dels Mossos: “Va escaure’s amb les eleccions generals i els van dir que els anessin a buscar els cotxes de lloguer i els aparquessin a l’empresa. I que els retolarien amb el nom de diversos partits polítics i voltarien per les ciutats fent propaganda. Els van aparcar a la seu de l’empresa i el dia que van anar a treballar-hi, ja no hi havia empresa, ni vehicles”. Eren 12 conductors i cada un tenia l’encàrrec d’anar-ne a buscar dos.

Un cop la xarxa aconseguia els cotxes, buscaven un vehicle idèntic, li copiaven la placa de matrícula, falsificaven la documentació i el venien per internet com un vehiclepropi. En les remeses de cotxes que van enviar a França o Bèlgica no es van esforçar ni a canviar les plaques. Els investigadors calculen que el valor al mercat dels 63 vehicles robats és de més d’un milió d’euros. N’han pogut recuperar 51.

Perilloses complicitats entre lladres i guàrdia civils

Els 5 guàrdia civils de Mollet del Vallès detinguts pels mossos fa 10 dies per col.laborar amb una banda que assaltava cotxes a l’autopista tenien una estreta complicitat amb els lladres segons es desprèn del sumari al qual ha tingut accés El Sumari. En una ocasió els guàrdies van recollir amb el cotxe oficial un dels lladres a qui se li havia avariat un cotxe robat en plena autopista. També hi ha imatges de contactes personals entre ells.

La investigació, que dirigeix el jutjat d’instrucció número 3 de Sabadell, va començar a l’octubre després que els mossos detectessin un increment de robatoris amb força a l’autopista amb el conegut mètode dels peruans. La policia els imputa, segons consta en el sumari del cas, un total de 102 assalts en només dos mesos.

La sorpresa majúscula va sorgir quan enmig de la investigació i amb els telèfons dels lladres punxats, van començar a aparèixer converses amb membres del grup d’autopistes de la Guàrdia Civil de Mollet de Vallès, que tenen com a missió fonamental, precisament, investigar i perseguir els delictes que hi ha en aquesta via ràpida i socórrer les víctimes d’aquests assalts. En aquests converses, es recullen indicis suficients per provar la suposada connivència entre aquests guàrdies: un sergent, un caporal i tres agents, amb els membres de la xarxa de lladres.

Recuperaven cotxes robats 30 minuts després

La banda de peruans robava cotxes de mitja i gamma alta per cometre els assalts i alertava els guàrdies dels punts on els deixava perquè els poguessin recuperar i així, teòricament, millorar la seva estadística policial. Però segons fonts judicials hi ha situacions molt cridaneres: com el de vehicles que els agents van recuperar només mitja hora després de ser robats i que per tant, el seu propietari encara no havia tingut temps de denunciar. La gran pregunta és: com ho podien saber aleshores els agents que era un vehicle sostret? En la investigació consten imatges de diverses trobades entre un capo del grup i un guàrdia civil a Santa Coloma de Cervelló on es veu com el lladre puja al vehicle oficial durant uns minuts i torna a marxar.

“Ho has deixat tot net?”

Però probablement una de les converses més cridaneres és la d’un dels guàrdies preguntant per telèfon a un dels lladres si ha deixat el cotxe robat net. Però no es referia precisament, segons la investigació, si l’havia passat per la màquina de rentat sinó si hi havia deixat possibles empremptes al volant, al canvi de marxes o al mirall per evitar que pogués ser identificat. En el sumari també hi consta un altre episodi revelador de la complicitat entre uns i altres: els lladres van patir una avaria en plena autopista amb un dels cotxes robats i el primer que van fer va ser trucar els guàrdies detinguts per demanar-los ajut. El responsable del grup es va quedar per la zona i va fer marxar la resta. I com si es tractés d’un vehicle d’assistència en carretera, l’agent el va recollir a peu d’autopista amb un cotxe oficial deixant abandonat el turisme robat.

Jutge desestima ingrés a presó

Per altra banda, s’ha pogut demostrar, per exemple, com els lladres deixaven els cotxes robats en un municipi concret, especialment en aparcaments de supermercats, i els guàrdies feien constar en els atestats que el vehicle sostret havia estat recuperat en un altre municipi per despistar així, suposadament, la possible investigació. Precisament, per aquest motiu, la jutge de Sabadell els imputa falsedat documental per haver manipulat presumptament els atestats. També estan imputats pels delictes d’omissió del deure de perseguir delictes, encobriment i col.laboració amb organització criminal.

En les converses i seguiments que han fet els mossos durant aquest temps no han pogut constatar en cap cas que els guàrdies rebessin diners a canvi de col.laborar presumptament amb la banda. La policia ha detingut en aquest operatiu 10 persones, entre els lladres i els agents. 3 membres de la banda, dos peruans i un xilè, responsables del grup, han ingressat a la presó. La fiscal va demanar que els 5 guàrdies entressin en presó preventiva però la jutge ho va desestimar.

Un fusell d’assalt al menjador de casa

La Guàrdia Civil ha detingut un home a Sant Cugat del Vallès que tenia un espectacular arsenal d’armes de guerra a casa seva i munició. Entre les peces intervingudes hi ha un fusell d’assalt com els que utilitzen els soldats nord-americans en conflictes com el de l’Afganistan. Ara s’investiga què volia fer aquest individu amb les armes.

La pista d’aquest arsenal la va donar l’Agència de Duanes d’Estats Units després de localitzar en un paquet postal la peça d’una arma de guerra. Amb les dades del destinatari, la Guàrdia Civil ha arribat fins a aquest veí de Sant Cugat del Vallès de nacionalitat espanyola i d’uns 45 anys, que tenia a casa seva un gran laboratori amb nombroses peces, per muntar i rehabilitar armes de guerra i també munició que ell mateix omplia amb pólvora.

El més cridaner d’aquesta col.lecció és un fusell d’assalt, construït amb tota mena de luxes, com ara un làser o un silenciador i preparada per ser usada per un franctirador. Aquesta arma podria estar valorada en uns 7 mil eurus. Els agents segueixen indagant en la vida d’aquest individu per esbrinar si més enllà de la seva evident obsessió per les armes, tenia altres intencions més perilloses. La Guàrdia Civil “no descarta que un cop muntades es dediqués a vendre-les”, segons ha explicat el tinent, Jose Maria Sánchez Millán, portaveu de la Guàrdia Civil.

El detingut, imputat pels delictes de tinença, tràfic i dipòsit d’armes de guerra i munició, comprava les peces per internet a EUA i altres països europeus com Alemanya o França i les pagava amb la seva pròpia targeta de crèdit. Els agents investiguen el valor de l’arsenal localitzat a casa seva i també quants diners es va gastar en aquestes compres.

Els investigadors promouen el tu a tu entre països per resoldre segrestos

Per poder resoldre amb èxit alguns segrestos, la Guàrdia Civil, els Mossos, la Policia Nacional i l’Ertzaintza crearan una xarxa d’intercanvi urgent d’informació amb les policies de Sud Amèrica per poder recopilar dades i alliberar les víctimes en el menor temps possible. Els investigadors s’han adonat que les vies oficials de traspàs d’informació són més lentes del que necessiten. A Catalunya hi ha cada any una mitjana de 7 ó 8 segrestos, la majoria revenges entre bandes de narcotraficants.

La Guàrdia Civil ha reunit a Màlaga els caps de les unitats de segrestos dels 13 països de Sud Amèrica, els enllaços de la policia d’EUA i França a Espanya, els Mossos, la Policia Nacional, l’Ertzaintza i la policia portuguesa per intercanviar dades i mètodes d’investigació sobre aquests casos. Una de les conclusions és que alguns grups de delinqüents poden traslladar-se a Catalunya i a la resta de l’Estat i repetir aquí el seu modus operandi. Per tant és bàsic disposar amb urgència de dades suficients per intentar localitzar els segrestadors.

“L’intercanvi d’informació ha de ser urgent amb la finalitat de preservar la vida del segrestat i alliberar-lo quan més aviat millor tenint en compte que la mitjana d’un segrest a nivell internacional és de 9 dies, tot i que hi ha casos més curts i d’altres captiveris que duren un any”, segons ha explicat, Jesús Gálvez, Comandant Cap del Grup de Delictes contra les Persones de la UCO de la Guàrdia Civil.

Per tot plegat, han posat les bases per crear una xarxa d’intercanvi urgent d’informació entre unitats de segrestos de tot l’Estat i Sud Amèrica. La idea és posar-la en marxa a partir del setembre via electrònica i telefònica. “Les vies internacionals a nivell policial i judicial són més lentes del que necessitem i ens hem adonat que és fonamental la rapidesa. I per altra banda, conèixer-nos millor, tenir confiança entre nosaltres i veure les noves maneres d’actuar dels delinqüents i les experiències de les unitats d’investigació”, ha remarcat Gálvez.

Un 80% dels segrestos que hi ha anualment són revenges entre grups de traficants de droga que se segresten entre ells per cobrar deutes. L’últim cas que investiguen els mossos podria anar per aquí. És el d’un jove marroquí que va estar retingut durant 10 dies en un apartament d’Empuriabrava (Alt Empordà). Va aconseguir escapar i va explicar a la policia que els seus segrestadors reclamaven 10 mil euros a la seva mare per alliberar-lo.

Cau una banda que havia assaltat restaurants de mitja Catalunya

La Guàrdia Civil ha desarticulat una xarxa que es dedicava a assaltar restaurants i bars a les comarques de Barcelona, Girona i Tarragona. Se’ls imputen almenys 30 robatoris. Els han aconseguit detenir després que es barallessin entre ells i es dividissin en dues cèl.lules. A partir d’aquí va ser mès fàcil seguir-los la pista i acabar atrapant-los.

Estaven especialitzats en assaltar restaurants, bars i pizzeries. Tallaven les reixes de les finestres i portes i anaven directes a les màquines escurabutxaques, registradores i de tabac, o qualsevol objecte de valor que poguessin arreplegar. Les destrosses, pels propietaris dels negocis, eren elevades

Agents de l’Equip d’Investigació contra el Crim Organitzat (ECO) de la Guàrdia Civil de la comandància de Barcelona els seguien la pista des del gener i els imputa una trentena de robatoris, alguns fins i tot al mateix local. Tenien predilecció per municipis com Hostalric, Cardedeu i Palau Solità, punts ben comunicats i de fàcil escapatòria. Els relacionen amb 19 robatoris amb força a restaurants de les comarques de Barcelona: Cardedeu (4), Abrera (2), Palau Solità i Plegamans (3), Hostalets de Pierola, Masquefa, Lliçà de Munt, Lliçà d’Avall, Piera, Santa Perpètua de la Mogoda, Montmeló, la Roca del Vallès i Barcelona. A les comarques de Girona se’ls relaciona amb robatoris a Hostalric (2), Campany i Cassà de la Selva, a més d’un altre assalt a Segur de Calafell, a Tarragona.

 La banda estava formada per 13 persones (10 albanesos, 2 romanesos i un kosovar) però es van dividir quan un dels lladres va fer servir un inhibidor de freqüència, sense demanar-ho, i va decidir aliar-se amb un altre grup per robar. Quan la resta de la xarxa ho va saber, el van apallissar, i a partir d’aquí es van separar en dues cèl.lules. Les desavinences entre ells van dividir el grup i els va ser més complicat prendre les mesures de seguretat tan fèrries que fins llavors havien adoptat.

Un dels 13 arrestats, amb nombrosos antecedents, havia estat expulsat de l’Estat espanyol però havia retornat amb documentació falsa.

 

 

12 dels esportistes que compraven substàncies dopants a Andorra són catalans

En el llistat d’esportistes que la policia ha identificat com a compradors de substàncies dopants en aquesta farmàcia d’Andorra hi ha alguns ciclistes i atletes professionals:

Adolfo Garcia Quesada, ex professional de l’equip Kelme i Banesto, en el seu palmarès té una Volta a Astúries. Va ser client de l’Operació Port de la Guàrdia Civil sobre una xarxa de tràfic de substàncies dopants liderada per Eufemiano Fuentes.

Vicente Ballester Martínez, ex professional vinculat també a l’Operació Port.

Carles Herrero Nadal, ciclista en pista, campió d’Espanya de persecució en equip el 2009, de Sant Quintí de Mediona.

Víctor de la Parte Gonzalez i Guillermo Lana Baquedano, professionals de l’equip Caja Rural.

Guillaume Pont, ciclista professional francès de l’equip Meitan-Hompo

Isidro Cerrato Lopez, ex professional.

Ángel Gómez Gómez, ciclista ex professional, va debutar el 2004 amb l’equip Saunier Duval-Prodir.

Javier Sánchez Cidoncha, ciclista Elite-Sub 23 Spiuk a Extremadura.

Narcís Sallent Sanglas, Elite-Sub 23, Diputació de Lleó, nascut a la Roca del Vallès.

Enrique Mata Cabell, 2008 Burgos monumental-Castella i Lleó.

Alfredo Moreno Cano, ciclista en pista de Ripollet.

Kevin Kohlvelter, sub 23 del club ciclista Cartagena, corredor també en la selecció de Luxemburg.

Hi ha 30 ciclistes més que corren en curses populars i que amb la ingesta d’aquestes substàncies dopants pretenien suposadament millorar les seves marques i que això pogués suposar una empenta a les seves carreres.

En aquesta llista hi figuren 12 esportistes nascuts a Catalunya a poblacions com; La Roca del Vallès, Sant Quintí de Mediona, Terrassa, Sant Boi de Llobregat, Ripollet, Banyoles, Olot, l’Hospitalet de Llobregat, Castelldefels, Vic i Gironella. Aquest últim és el Bomber de la Generalitat detingut en l’operació Cursa, que va precedir aquesta investigació acusat de liderar una organització de tràfic de substàncies dopants entre altres esportistes.

A la llista de clients d’aquesta farmàcia d’Andorra, que es dedicava segons la investigació, al tràfic d’aquestes substàncies dopants, hi ha també professionals del triatló i duatló, entre ells; Santiago Arnes Ramirez, ex campió del Món de Duatló de Muntanya, Jessica Rodriguez Pi, campiona d’Espanya de Triatló 2010. Figuren també 11 atletes, entre d’altres; Gustavo Platas Vidal, sènior 3000, 10.000 de Lugo, Antonio Echevarria Serrano del Club At Best Iruña de Navarra, Felipe Carnicer Cosculluela, sènior 800, 1.500 i 3.000 d’Osca o Mounir Al Ouardi, veterà de 10 quilòmetres, mitja marató.

Entre els compradors d’aquestes substàncies (EPO, anabolitzants, medicaments nocius) hi ha també 10 culturistes, un esportista de caiac d’Oviedo, Jose Ignacio de la Vall Gutiérrez i un motociclista de Múrcia, Francisco Luis Velasco Pardo.

Identificats 60 esportistes que es dopaven a través d’una farmàcia d’Andorra

En una operació policial contra el tràfic de substàncies dopants, s’han identificat 60 esportistes professionals, d’èlit i amateurs, la majoria ciclistes i atletes, que compraven aquests medicaments a través d’internet en una farmàcia d’Andorra. Es tracta d’una investigació conjunta entre Mossos, Guàrdia Civil i Policia d’Andorra que ha permès controlar en l’últim any 536 enviaments de substàncies dopants a aquests esportistes. Els investigadors asseguren que aquesta farmàcia feia 6 anys que venia aquests productes.

Aquesta operació arrenca del cas Cursa, que al febrer, va posar al descobert una xarxa de tràfic d’aquests medicaments a ciclistes i atletes. L’organització tenia també aquesta farmàcia d’Andorra com un dels punts de subministrament de medicaments dopants. En un registre a l’establiment, la policia va analitzar el contingut del disc dur de l’ordinador i hi va trobar un ampli llistat d’enviaments de productes a esportistes.

Medicament altament perillós

En l’últim any, els agents han controlat 536 paquets i han identificat 60 consumidors: 42 ciclistes, 11 atletes i 8 triatletes/duatletes, a més de culturistes, un motociclista i un remer de caiac. La policia ha pogut identificar-los a través de les dades bancàries que ells mateixos donaven per comprar aquests productes, EPO o anabolitzants, comprimits i injectables, a més de medicaments prohibits i altament nocius per la salut, com el Solcoseryl.

Aquest medicament, que es ven a 74 euros la caixa i en ampolletes, no forma part de les llistes de substàncies dopants perquè encara no s’han pogut demostrar els seus efectes sobre la resistència o l’increment de la força muscular. Malgrat tot, els esportistes utilitizen aquest medicament prohibit per incrementar les seves capacitats. Es tracta en realitat d’un extracte desproteïnitzat de sang de vedella i té un risc molt alt per la salut perquè pot col.lapsar el sistema circulatori, un xoc anafilàctic, perquè fa més espessa la sang.

Filtres

L’inspector en cap de l’Àrea Central de Persones dels Mossos, Jordi Domènech ha explicat que cada esportista “és un món, alguns consumien més i d’altres menys”. La policia ha fet un filtratge exhaustiu sobre les vendes d’aquesta farmàcia per acotar només aquells ciclistes o atletes que compraven substàncies dopants o prohibides per la salut.”Sense aquest filtre, el nombre de clients, metges i entrenadors, hauria estat més ampli”.

Els esportistes aconseguien aquests productes en un dels apartats de la pàgina web de la farmàcia andorrana, feien la comanda i després els responsables del negoci, baixaven els productes clandestinament fins a la Seu d’Urgell per enviar-los als clients. Un familiar de la farmacèutica tenia també un punt de distribució a Jaca on els productes arribaven directament dels laboratoris europeus.

El jutjat d’Olot que porta el cas ha imputat la propietària de la farmàcia andorrana, de 42 anys, el seu marit i un familiar, a més de tres persones que tenien un magatzem a Barcelona i subministraven també DHEA, un precursor de la tostestorona a aquesta farmàcia. S’enfronten a penes d’entre 6 mesos i 2 anys de presó per tràfic de substàncies dopants a l’Estat espanyol.

Sancions pels esportistes

Per altra banda, la policia ja ha posat el cas en coneixement del Consejo General de Deportes, que podria obrir un expedient sancionador contra els esportistes professionals. El comandant en cap del grup de consum de la Guàrdia Civil, Jesús Gálvez assegura que els esportistes estan col.laborant en la investigació i això els podria reportar beneficis “amb una reducció d’una possible sanció”, si el Consejo General de Deportes decideix actuar i denunciar aquestes esportistes.

Sobre la percepció ciutadana de què a Andorra es pot comprar qualsevol medicament, la cap de la policia d’Andorra, Teresa Ferreira ha explicat que la venda d’aquests productes al Principat està molt regulada i que per adquirir aquestes substàncies cal recepta mèdica. Segons Ferreira, aquest negoci, va vulnerar totes les normatives: “aquesta farmàcia ha actuat al marge de les obligacions administratives i penals i també arrel d’això el Ministeri de Salut del Principat d’Andorra ha obert una investigació”.

La diferència amb els farmacèutics espanyols és que a Andorra, aquests professionals tenen l’oportunitat de comprar medicaments a qualsevol laboratori del món. Això els permetia, adquirir productes, per exemple, com el Solcoseryl, fabricat a Viena i prohibit a l’Estat espanyol.