Uns pares denuncien que psiquiatria infantil de la Vall d’Hebron va lligar el seu fill de 9 anys al llit

L’Hospital assegura que els professionals van seguir el protocol previst en casos greus per evitar riscos pel propi nen i per l’entorn

ANNA PUNSÍ @punsix

El pare d’un nen de 9 anys de Barcelona ha denunciat davant de la Síndica de Greuges de Catalunya que, diumenge passat, el seu fill va estar lligat de mans i peus al llit durant més d’una hora a la planta de psiquiatria infantil de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Explica també que li van punxar un calmant després de reduir-lo entre almenys 4 persones adultes i que, com a pares, no van rebre informació del que havia passat fins aquest dilluns. Estan molt dolguts per no haver pogut anar a veure el seu fill diumenge i ho consideren un càstig “molt dur pel nen” privar-lo de veure els seus pares.

El menor està ingressat, des de divendres 24 de novembre, en aquest servei de Salut Mental per a la Infància i l’Adolescència per indicació del seu terapeuta de l’Hospital Clínic. Té diagnosticat un trastorn greu de conducta i TDHA amb discapacitat reconeguda del 75%.

Per la seva banda, fonts de l’Hospital de la Vall d’Hebron confirmen que quatre professionals de la planta van subjectar el menor al llit en una situació extrema i que van aplicar el protocol intern de l’Àrea de Salut Mental. Aquest pla preveu contenció zero, però diuen que el nivell pot anar pujant progressivament i en els casos extrems acabar amb una contenció física o mecànica. A la primera situació es tracta de reduir el pacient entre diverses persones quan està molt alterat i la segona opció, la contenció mecànica vol dir lligar-lo al llit entre 4 o 5 professionals d’infermeria “per garantir que durant aquesta subjecció no es pugui fer mal perquè cadascú l’agafa per una extremitat”. El centre assegura que es fa amb el pacient de boca enlaire “amb un material tèxtil suau, que no fa mal”. Aquesta mesura extrema busca, segons les mateixes fonts, que el menor deixi de fer força i es relaxi. Tot això sumat als calmants que subministren.

El pare no ho veu igual. Creu que és una mesura incomprensible per a un nen de 9 anys que pesa només 29 quilos. Óscar Raurich, que aquest dilluns ha denunciat la situació a la Síndica, explica en conversa amb El Sumari que ell i la mare del nen van saber per telèfon, el mateix diumenge, que no podien visitar el seu fill després de portar 48 hores ingressat. Els van dir que no hi podien anar perquè el menor havia tingut “un comportament disruptiu”. Segons la versió de la família, posteriorment van poder parlar amb una infermera que els va comunicar que dormia. El pare explica que això els va fer sospitar que alguna cosa no anava bé: “El meu fill no dorm mai a la tarda i ja em vaig imaginar que li havien punxat algun medicament per calmar-lo”. L’home diu que llavors no en va treure l’aigua clara perquè aquesta infermera li va explicar que no estava autoritzada a facilitar-los més informació.

Aquest pare relata també en el seu escrit de denúncia que van haver d’ingressar el seu fill divendres sense rebre informació prèvia de quin seria el procés, ni el tractament, ni les pautes, ni cap informació “a la qual ha de tenir dret un pacient”, ni per part de l’Hospital Clínic, que el porta habitualment, ni dels professionals de la Vall d’Hebron. Explica que allà mateix van saber que el seu fill de 9 anys ingressaria sol i que no el podrien acompanyar durant la nit. Fonts de l’Hospital remarquen que no hi ha cap pare que es pugui quedar amb els menors en horari nocturn.

Raurich ressalta en el seu escrit que “és de justícia dir que tant la doctora com la infermera que van fer l’ingrés del seu fill “van ser atentes, amables i professionals abnegades”. Amb tot, critica que ningú del Clínic, ni de la Vall d’Hebron els van ajudar a buscar la millor manera d’explicar-li al nen que hauria d’ingressar i tot el que això podia comportar. En el seu escrit presentat per burofax davant la Síndica de Greuges detalla que van haver d’esperar que els truquessin en qualsevol moment per anar cap a l’hospital “com el que espera que l’avisin per un trasplantament d’un òrgan”.

Els progenitors d’aquest menor asseguren que han parlat amb l’única psiquiatra que hi havia de guàrdia el cap de setmana per tot l’hospital i que ha negat haver prescrit cap mesura concreta, ni medicació, ni contenció mecànica. Sobre aquest extrem, fonts de la Vall d’Hebron expliquen que en el sistema informàtic intern del centre, que anomenen Silicon, els metges ja van deixar per escrit divendres una pauta de medicació i actuació en cas que fos necessari i que és la que va seguir el personal d’infermeria que hi havia treballant en aquesta planta d’hospitalització, que es va estrenar la primavera passada amb un ampli ressò.

Els pares han pogut veure el seu fill aquest dilluns al matí i davant de la cap de servei ha relatat que diversos adults el van reduir, i segons la versió del menor, “va rebre alguna puntada de peu i algun cop”. També té alguna esgarrapada al clatell, segons el pare, que es reserva l’opció de dur el cas a la fiscalia de menors. El nen ha explicat també als seus pares que el van punxar al cul i que el van lligar de mans i peus.

La Síndica de Greuges de Catalunya

Amb aquesta informació, el pare ampliarà la denúncia a la Síndica, Esther Giménez-Salinas demanant-li que indagui sobre aquesta actuació, perquè van lligar el seu fill i si van intervenir vigilants de seguretat. Ha presentat també per burofax un escrit a l’Hospital de la Vall d’Hebron per saber qui són els professionals que hi van intervenir, per reclamar l’informe mèdic, les imatges de les càmeres de seguretat i el protocol que se segueix en casos d’incidents amb pacients que es mostren agressius o desafiants. Vol saber “quins són els paràmetres d’oportunitat, congruència i oportunitat” que fa servir el personal adscrit a la planta d’hospitalització de l’Àrea de Salut Mental per a la Infància i l’Adolescència i “la qualificació i coneixements” que tenen els professionals que van portar a terme aquesta maniobra.

Fonts de la Vall d’Hebron asseguren que entregaran a la família tota la documentació que requereixi referent al menor ingressat en el centre.

Es disparen les trucades per la troballa d’objectes sospitosos

El 112 ha rebut durant el mes d’octubre 87trucades per presència d’una motxilla o caixa sospitosa i mitja dotzena d’amenaces de bomba, que han resultat falses

ANNA PUNSÍ @punsix

La guerra entre Israel i Hamàs ha disparat el temor entre algunes persones que veuen objectes sospitosos en espais públics o que creuen haver sentit converses entre persones d’aspecte àrab que planifiquen la col·locació d’artefactes, o directament empreses o administracions públiques que reben trucades amb suposades amenaces de bomba que acaben sent falses. Tots ells telefonen immediatament al 112 per alertar d’aquests possibles explosius. Els Mossos i les Policies Locals fan les comprovacions pertinents i un cop descartada l’amenaça, es rebaixa l’alarma i retorna la calma, fins a la pròxima alerta.

Una bossa penjada a l’Av Jaume I a Girona

Per tenir una idea de com s’ha disparat la psicosi col·lectiva, segons ha pogut saber El Sumari, des del 8 d’octubre, l’endemà de l’atac d’Hamàs a Israel, i fins aquest dilluns, el telèfon d’emergències de Catalunya, el 112, ha rebut més de 70 trucades per la troballa d’objectes sospitosos: caixes, maletes, motxilles, bosses, qualsevol element abandonat que pugui ser susceptible de generar suspicàcies, 87 alertes durant tot el mes d’octubre, quan la mitjana de la resta de l’any, de gener a setembre, és d’entre 40-50, segons confirmen fonts de Protecció Civil.

Les alertes més habituals que reben els operadors del 112 són: la visualització o la troballa de bosses, caixes, maletes, motxilles o objectes estranys en espais molt concorreguts, com estacions de tren, o places. Hi ha trucades un xic surrealistes com la d’un testimoni que va alertar sobre la presència d’una bateria de cotxe a terra entre dos edificis amb els cables a la vista. Li va semblar sospitós i li va considerar que podia ser un explosiu. També un altre que va veure una dona rossa deixant una maleta enmig de la Rambla de Barcelona i ficant-se després al metro. O algú que va deixar una bombona de butà al carrer i va generar alarma entre els veïns. Una persona va trucar al 112 dient que tenia por d’un atemptat. Una altra alerta curiosa va ser la dels residents d’un bloc de pisos demanant que s’avisés als mossos perquè tenien davant de casa una moto aparcada que feia tic tac o un soroll com de rellotge, que els va semblar preocupant. I com aquestes, unes quantes més.

Per la seva banda, els Mossos recorden també que no en totes les trucades es troba després un objecte. A més, adverteixen que fer falses amenaces de bomba pot comportar un delicte de desordres públics segons recull el Codi Penal a l’article 561: “Qui afirmi falsament o simuli una situació de perill per a la comunitat o la producció d’un sinistre a conseqüència del qual provoqui la mobilització dels serveis de policia, assistència o salvament està penat amb entre 3 mesos i un any de presó o multa de 3 a 18 mesos,” o pot suposar una falta administrativa greu amb una multa de fins a 60.000 euros.

Cal remuntar-nos al 2017, l’any dels atemptats de la Rambla de Barcelona i del Passeig Marítim de Cambrils, per trobar unes xifres altes. Amb tot, vist amb perspectiva, eren baixes. Durant aquell any, el 112 va rebre 12 alertes per troballa o visualització d’objectes sospitosos i 18 per amenaça de bomba. El 2020, la xifra va baixar a 3 trucades per motxilla sospitosa i a 2 amenaces de col·locació d’explosiu i durant el 2021, per exemple, el telèfon d’emergències no va rebre cap trucada per amenaça i només 2 per objecte estrany. L’any passat van ser 3 trucades per aquest motiu i 5 alertes per possible bomba.

Mentrestant, els Mossos segueixen investigant qui va trucar a la sala Razzmatazz de Barcelona la nit del 22 d’octubre amb una falsa amenaça de bomba. Se sospita que poden ser tres clients a qui no van deixar entrar.

 

 

 

El jutjat triga 14 mesos a citar a declarar els testimonis de l’atropellament mortal dels ciclistes de Rubí

Els Mossos van entregar l’atestat tres dies abans del primer aniversari al·legant un atac informàtic al Clínic

ANNA PUNSÍ @punsix

Del rebombori i l’impacte mediàtic del principi al silenci. I en aquest cas, un silenci eixordador de la justícia i també de la policia, que ha trigat quasi un any a entregar l’atestat de l’atropellament mortal que el 21 d’agost de 2022 va acabar amb la vida de dos ciclistes de Rubí, Miguel Moya i José María de la Torre, de 66 i 72 anys, envestits amb quatre companys més pel conductor d’un turisme, que anava drogat i sense permís de conduir.

El detingut traslladat pels Mossos.
Foto: Clàudia Ramos

Després d’atropellar aquest grup d’esportistes del Club Ciclista Rubí a la C-243c a Castellbisbal, aquest veí de Martorell de 41 anys va fugir amb el vidre de davant trencat i va abandonar el vehicle en una plaça d’aquest municipi del Baix Llobregat. La causa judicial està oberta per conducció temerària i sense permís de conduir, dos delictes contra la vida i quatre més en grau de temptativa.

Els responsables de l’Àrea Regional de Trànsit de la Metropolitana Nord, amb seu a Granollers, van entregar l’atestat de l’atropellament el passat 18 d’agost, tres dies abans del primer aniversari dels fets. Un dels arguments va ser que estaven pendents d’incloure-hi un informe del laboratori de l’Hospital Clínic que no els havia arribat arran de l’atac informàtic que va patir el centre. Cal recordar, però, que l’accident va passar a l’agost i que l’atac va ser al març, 7 mesos després.

En un escrit de l’Audiència de Barcelona del 29 de març, en resposta a un recurs on es demanava la llibertat del conductor, el tribunal remarcava al jutjat de Rubí que la “instrucció s’havia d’acabar aviat, i que s’havia de reclamar als organismes competents la màxima urgència i celeritat a l’hora d’acabar els informes pendents de remetre per tal de poder acabar la fase processal” i arribar fins al final.

Com que els Mossos no havien lliurat l’informe complet al jutjat, la fiscalia tampoc va moure fitxa. I les acusacions particulars, amb fins a cinc denunciants, tampoc podien demanar la declaració dels testimonis sense haver pogut estudiar què deien els experts, en aquest cas, els policies. Una de les lletrades, Marisa Díaz, que representa la família dels dos ciclistes morts, ha explicat a El Sumari que al setembre va demanar la declaració dels testimonis i es va queixar de la lentitud de l’instructor de l’atestat per entregar-lo. “Tenim por que al final el conductor surti en llibertat perquè va tot molt lent. Ara he demanat una ampliació de l’informe policial perquè valorin el grau d’afectació de drogues tirant cap enrere, és a dir, des que li van fer la prova de drogues amb un càlcul de quina podia ser l’afectació unes hores abans quan hi va haver l’atropellament”. L’advocat de la defensa vol demostrar que el seu client anava a un centre de desintoxicació i ha aportat documentació a la causa.

La lentitud del procés ha acabat provocant que els primers testimonis hagin estat citats a declarar tot just aquest dijous, 14 mesos després de l’atropellament.Han comparegut al jutjat de Rubí fins a cinc testimonis: tres ciclistes que pedalaven al costat de les dues víctimes mortals. El que anava davant ha explicat que “va fer un crit quan el cotxe li va passar a un pam” i els altres dos, que anaven al mig i a la cua han declarat que van haver d’envair el carril contrari per poder esquivar el vehicle perquè anava envestint els companys pel mig el carril en contra direcció, segons fonts judicials.

Han detallat que el conductor els va envestir sense miraments, “sense fer cap maniobra evasiva” i que després d’atropellar els seus companys “va parar uns segons i va treure la mà per la finestra gesticulant”. Va fer un gest interpretable. En aquell moment, els testimonis van explicar als mossos que els havia fet botifarra. Davant del jutge, no han estat tan contundents però sí que han dit que el gest es podia interpretar com un “què dius” o “adéu”…

Han declarat dos testimonis més; la persona que espontàniament va apuntar la matrícula del cotxe i la que va veure el conductor com circulava amb el vidre de davant trencat i que treia el cap per la finestra per poder seguir conduint. Amb aquestes condicions va fer els quasi 10 quilòmetres que separen Castellbisbal de Martorell.

El titular del jutjat número 5 de Rubí va enviar a presó el conductor el 23 d’agost de l’any passatressaltant que havia actuat “amb absolut menyspreu per la norma, així com per la vida i la integritat dels ciclistes”. El va tancar preventivament al·legant risc de fugida i per perill de reiteració delictiva tenint en compte que estava pendent de dues condemnes per conduir sense permís, i seguia al volant quan va atropellar les víctimes. Des d’aleshores, segueix entre reixes tot i que el seu advocat ha presentat fins a tres recursos per demanar la llibertat. S’han denegat tots i les parts estan pendents ara de la resolució de l’apel·lació. Les acusacions particulars i la fiscalia sempre s’oposen a què surti.

La lentitud del sistema policial i judicial contrasta amb les asseguradores que han actuat amb molta celeritat indemnitzant els familiars de les víctimes i fent el peritatge de les bicicletes. Contrasta amb la petició de la fiscalia, que tot just aquest mes de setembre ha demanat les primeres diligències, i ha sol·licitat, per exemple, el peritatge de les bicicletes o les factures, una feina que ja està feta a petició de l’acusació particular.

Una noia denuncia abusos i agressions sexuals del seu pare durant 30 anys

ANNA PUNSÍ @punsix

El jutjat de guàrdia de Vilanova i la Geltrú ha enviat a presó un veí de Subirats de 56 anys acusat d’agressió sexual a la seva filla de 37. La víctima va trucar diumenge al matí al 112 per denunciar el seu pare per una nova agressió sexual en una caravana que feien servir com a segona residència en un càmping. Una patrulla dels Mossos va acostar-s’hi i va detenir l’home allà mateix. La víctima va acudir després a comissaria i allà va fer un relat esfereïdor del que ha hagut de viure i patir des que tenia només sis anys. Des de llavors ha viscut aterrida i això li ha impedit fer el pas fins ara.

Comissaria de Mossos de Vilanova i la Geltrú

Segons la seva denúncia, el pare va abusar d’ella amb tocaments de ben petita i a partir dels 12 anys van començar les violacions, que s’han allargat fins aquest diumenge passat. Aquesta nova agressió sexual va fer vessar el got i la noia, que és mare d’una criatura, va dir prou. Va acudir als Mossos per presentar denúncia i per explicar el calvari que ha patit en els últims 30 anys, al costat del seu pare, amb qui ha hagut de conviure perquè la mare va abandonar la família ja fa anys.

La víctima té una germana que l’any 2006 també va acudir a la justícia per explicar que el seu pare l’havia violat. Va entrar en presó provisional. Però durant el judici, la germana que ara ha denunciat, estava tan espantada i amenaçada pel pare, que va canviar de versió i això va suposar l’absolució de l’home, que des d’aleshores va continuar igual, fins que ara ella no ha pogut més.

“En un món en el que tothom vol ser l’heroi, es necessita un pallasso”

Les quatre integrants del perfil d’Instragram “A totes les unitats” que suma més de 9.000 seguidors s’expliquen per primera vegada en una entrevista

Han ofert la seva col·laboració a la Comissària Manresa, responsable de l’Escola de Policia, després de rebre missatges d’aspirants que denuncien assetjament per part d’alguns instructors durant el curs bàsic de formació

ANNA PUNSÍ @punsix

-Qui hi ha darrera del perfil A Totes les Unitats?
Som un grup de Mosses amb un sentit de l’humor per explotar, amb estima pel Cos i amb ganes de compartir l’humor amb la gent i, a més, presentar una faceta eclipsada del que significa “ser policia”.

-Per què voleu continuar en l’anonimat?
Principalment és una qüestió d’egos. Sabem de sobres que la nostra repercussió no seria ni una quarta part si la gent sabés qui som o ens pogués ubicar. Tot i així, hi ha gent a qui li hem revelat la nostra identitat per qüestions estratègiques i gent que ho intueix… Ho intueixen però no se’ls ha confirmat. Gent del nostre cercle més proper, hahaha…

-Ens podeu dir quants sou?
Som quatre integrants, tot i que aquest últim any, hi ha hagut integrants que se n’han mantingut més al marge. Temes personals. Al cap i a la fi, això ho fem sense ànim de lucre i realment ens treu bastant temps. Fem el que podem però costa molt estar al 100% el 100% dels dies, amb el volum de feina a la comissaria, a casa, fills…

-Homes i dones? només dones?
Les que partim el bacallà som dones hahaha! Però ens estimem molt el nostre becari. Algú ens ha de portar els cafès hahaha. T’estimem, Jordi.

-Els missatges i els referents denoten que teniu uns quants anys d’experiència. D’alguna manera estem representades totes les etapes recents del Cos, en el sentit que les edats i promocions de les administradores són molt transversals. La més veterana porta més de 20 anys (i tot i així segueix l’humor dels memes més moderns), és la nostra “jefa”.

-D’on sorgeix la iniciativa de crear aquest compte?
En un món en el que tothom vol ser l’heroi, es necessita un pallasso. Realment, el perfil del Totes Unitats existia des del 2015 a Twitter i pertanyia a la més veterana (li diem la CEO). Una de les integrants i la CEO ja es coneixien. Es coneixien per motius que no s’escauen en aquesta entrevista, HAHAHA. El fet és que es van unir dues persones amb la mateixa idea i concepció de la policia i amb un sentit de l’humor semblant. Arran d’això, ambdues vam buscar cada una un altre integrant que s’adeqüés al “perfil” que buscàvem i així vam acabar sent-ne quatre. Però inicialment, sí, érem dues. Va durar poc, per això. Quatre cervells pensen més que dos.

-“A totes unitats” es continua dient per emissora?
Creiem que mai s’ha dit. A Mossos es parla d’indicatius, però és cert que és una expressió que tothom associa al llenguatge policial. És per això que creiem que fa gràcia.

-Quant temps fa que publiqueu?
La primera publicació va ser el 4 de setembre de 2021 i va ser una parlant d’hores extres:

Hem de reconèixer que cada cop se’ns fa més difícil fer memes cada dia. De fet, últimament hi ha hagut dies que no podíem publicar per motius diversos. No obstant, creiem que el públic està content i tampoc no hem rebut queixes en el sentit que “no publiquem” o en aquesta línia. Hem de dir que estem molt agraïdes al públic que tenim, són molt comprensius i creiem que els agrada molt les nostres publicacions. És un plaer treballar per gent així, de veritat que se’ns fa agraït.

-Com ha evolucionat el contingut que publiqueu?
Nosaltres no parlaríem d’evolució. Està clar que n’hi deu haver hagut, però més que evolució, nosaltres des de l’administració sabem què és el que agrada més, el que no agrada tant… també trobem nous formats de fer memes. Per formats, ens referim als Starter Packs, als Informes Totes Unitats, als “Aquest és…”. Aquests solen tenir molt èxit. Ara recentment, hem fet el format Fake News, les “NOTIS” per les històries, que és com les històries que puja el perfil oficial de Mossos, però canviant el color de fons i posant una tonteria de notícia. En resum, ens intentem adaptar al que agrada a la gent.

Com a anècdota, el Photoshop ens ha millorat molt la vida hahaha. Al principi teníem només una aplicació del mòbil. Després ens vam aventurar amb el Photoshop i tenim la sort que el més jove de la plantilla es defensa molt bé amb el programa. Per exemple, creiem que una obra d’art va ser el FIAT MULTIPLA logotipat de Mossos.

-L’objectiu inicial era el de denunciar el que no funciona?
No. En cap moment. El motiu de naixement del Totes era trencar amb la idea que es té del policia radical, conservador… Volíem donar llum a una altra idea de policia, que existeix, i que es veu eclipsada per un tarannà reaccionari que abunda, sobretot, a les xarxes. En aquest país els més de 40 anys de dictadura han forjat un ideal erroni del concepte de policia, que creiem que no hauria de ser altre que el d’eina social. Tot i que, per sort, aquesta mentalitat de policia és residual, encara queden traces.

Per això, des del Totes, ens agrada pensar que aportem el nostre granet de sorra cap a un canvi de mentalitat pel que fa la concepció d’aquesta feina. Al final, el nostre ventall de seguidors és ampli pel que fa ideologies (no ho hem preguntat, però entre nou mil persones no fa falta tampoc) i sembla que la nostra manera de veure la tasca policial i l’humor que en fem d’aquesta agrada un gran segment de públic.

“Volíem donar llum a una altra idea de policia, que existeix, i que es veu eclipsada per un tarannà reaccionari que abunda, sobretot, a les xarxes”

No obstant, sí que és cert que així com tenim una idea semblant respecte el concepte de policia, també el tenim sobre l’Escola de Policia de Catalunya (EPC), que no és l’únic del Cos que funciona “regular”. Però és potser el problema que ha tingut més ressò aquests últims dies i el motiu principal és que TOTHOM qui ens segueix o bé ha passat per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), o bé hi està passant, o bé hi ha d’entrar o vol entrar-hi. Per tant, tothom ha passat o passarà per l’aro. Per això és un tema que interessa.

-Una de les qüestions més serioses que heu tocat és el presumpte assetjament als aspirants de l’ISPC. Què espereu d’aquesta denúncia pública?
Va ser molt dur per nosaltres trobar-nos missatges i més missatges amb cognoms d’instructors i instructores que es repetien una i altra vegada. El membre més jove del Totes (el Becari) en coneixia alguns. Nosaltres no direm mai que tot el que ens expliquen les persones que ens contacten sigui cert, i entenem que hi ha percepcions personals i individuals darrere, però és una casualitat que sempre es repeteixin els mateixos noms en el marc d’episodis similars.

No entenem quin sentit docent té que un superior tingui aquestes sobrades amb una persona que es juga el futur, la vida… La gent ho deixa tot per estar al Curs Bàsic de Formació Policial (CFBP): les feines (molta gent amb molts anys a les mateixes empreses, amb estabilitat…), crèdits, famílies… i que vingui un instructor i es dediqui a pressionar en coses buides de finalitat, o que t’enfonsa i et fa saltar les llàgrimes? No ho podem entendre.

Els Mossos sospiten que la filla va abandonar l’home de Vilanova

La policia ha pogut identificar pare i filla com dos veïns del municipi nascuts al Marroc.

L’home té diagnosticada demència senil en estat avançat i se sospita que ella va deixar-lo voluntàriament amb els sanitaris

ANNA PUNSÍ @punsix

Els Mossos han pogut esbrinar que l’home que uns sanitaris van recollir en ambulància dijous 6 de juliol a la plaça Soler i Carbonell, coneguda com la del mercat de Vilanova i la Geltrú, és un veí del municipi, nascut al Marroc fa 80 anys, i que té demència senil, com ja havien intuït. La policia ja sospitava des del principi que podia haver estat abandonat per algun familiar perquè l’home anava net i polit i té una mobilitat molt reduïda. Els agents de Seguretat Ciutadana que el van atendre van detectar de seguida que estava desorientat i que no tenia massa conversa. Només deia un nom: Mohamed Madami i assegurava en un castellà molt bàsic que el seu fill és mort. No es diu així, no té cap fill desaparegut recentment.

L’home està ingressat a l’Hospital Sant Camil i els metges han anat trucant a la comissaria de Mossos per preguntar sobre les gestions policials per identificar-lo. La Unitat d’Investigació del Garraf ha aconseguit saber qui és i ha descobert que la filla d’aquest home va ser presumptament qui va deixar-loen mans del sanitaris de l’ambulància el dia 6 de juliol a les 13:40. La policia ha pres declaració al sanitari i ha explicat que una dona vestida amb niqab i guants, a qui només es veien els ulls, va alertar-los que havia trobat l’home desorientat i que l’ajudava per caritat.

Es tracta d’una dona de 52 anys nascuda també al Marroc, casada i que viu a Vilanova i la Geltrú. Els Mossos també li han pres declaració i no ha volgut col·laborar amb les preguntes clau que poden comportar un delicte d’abandonament de persona vulnerable. Només reconeix que és el seu pare però no admet que ella va ser la persona que va deixar-lo en mans dels sanitaris. Quan li pregunten perquè no havia denunciat la seva desaparició si feia dies que no en sabia res, no respon.

La policia ha pogut esbrinar amb diversos interrogatoris a testimonis que la dona d’aquest home ha marxat al Marroc, on viu un dels seus quatre fills. Els altres tres són aquesta dona de 52 anys, que resideix a Vilanova i la Geltrú, i dos fills més: un acaba de marxar a Alemanya i l’altre viu a Terrassa.

A partir d’aquestes indagacions, els Mossos demanaran al jutjat que citi la filla com a presumpte autora d’un delicte d’abandonament, perquè sigui sotmesa a una roda de reconeixement on el sanitari de l’ambulància haurà de dir quina de les figurants és la dona que li va entregar l’avi a la plaça Soler i Carbonell. Un dels problemes que hi pot haver perquè la identifiqui és que porta la cara i el cap tapats per la peça de roba de niqab i que només se li veuen els ulls. La roda de reconeixement es farà en les mateixes condicions i la mateixa vestimenta. La dona també duia guants.

La policia no s’havia trobat amb un cas així d’abandonament d’una persona gran vulnerable, que a més, segons els metges té clars símptomes de patir una demència senil. Ara investiguen també l’entorn de la filla per intentar entendre o esbrinar perquè hauria actuat d’aquesta manera i quin paper qui tenen la resta de germans o la mare que és al Marroc, i que és la persona que en tenia cura.

Qui és l’home que es fa dir Mohamed Madami?

Els Mossos i la Policia Local de Vilanova i la Geltrú intenten esbrinar la identitat d’un home que va aparèixer el 6 de juliol desorientat

Una de les hipòtesis és que hagi estat abandonat perquè quan el van trobar anava ben vestit i polit i té problemes de mobilitat

ANNA PUNSÍ @punsix

Els avisos de la policia solen ser per trobar persones desaparegudes. Però el dijous 6 de juliol, a les 23:08, la Policia Local de Vilanova i la Geltrú va fer una piulada al seu compte oficial de Twitter per tot el contrari: demanava col·laboració ciutadana per identificar un home que no apareix a cap base de dades i que hores abans “havia demanat ajuda sanitària i assistencial”. El missatge anava acompanyat d’una fotografia on es veu un home gran, d’entre 70 i 80 anys, amb barba blanca i vestit amb un polo groc impecable i una gorra beix. L’homeparla àrab, segons fonts policials, i diu algunes paraules en un castellà molt bàsic.

Unes hores abans, a les 4 de la tarda, un metge d’urgències de l’Hospital Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú va alertar als Mossos que una ambulància havia dut fins al centre un home indocumentat i desorientat i que li estaven a punt de donar l’alta. Els sanitaris l’havien recollit cinc minuts abans de tres quarts de dues de la tarda a la plaça Soler i Carbonell de la ciutat, coneguda com la plaça del mercat. La idea del facultatiu d’urgències era que la policia esbrinés de qui es tracta. Durant tota la tarda, els agents de la Unitat de Seguretat Ciutadana de Vilanova van estar fent gestions sense cap resultat. Ja cap a les 9 del vespre, el van traslladar a l’Hospital Sant Camil, on ha estat ingressat en els últims dies.

La policia es pregunta qui pot ser i com ha anat a parar al municipi. S’han plantejat la hipòtesi que algú l’hagi abandonat a la seva sort perquè va aparèixer ben vestit i net. Creuen que podria haver arribat en cotxe perquè té molts problemes per moure’s. Pujar un simple esgraó li costa molt. Quan els agents i els metges parlen amb ell només sap dir que es diu Mohamed Madami i que el seu fill va morir. I no surten d’aquí.

Els Mossos van mirar si constaven les seves empremtes al sistema intern on queden registrades les persones amb antecedents per alguna detenció i va sortir negatiu. És la base de dades on apareixen els arrestats alguna vegada per Mossos, Guàrdia Civil, Policia Nacional, Ertzaintza i la Foral de Navarra. També s’han fet gestions amb el Cos Nacional de Policia per si les seves empremtes consten a la base de dades de documentació amb el NIE, per exemple, i tampoc hi són. A més, durant els últims dies, els agents han trucat a les comunitats islàmiques de Sant Pere de Ribes i de Vilanova i la Geltrú i tampoc el coneixen.

El cas ha estat traspassat ara a la Unitat d’Investigació del Garraf per intentar buscar càmeres amb imatges que puguin revelar si realment el va abandonar algú a Vilanova. A hores d’ara, la seva identitat continua sent una incògnita i malgrat la piulada de la Policia Local, ningú ha aportat cap informació rellevant.

Una veïna de Montcada deixa morir de gana i set dos gossos i cinc gats

L’entitat Faada demana al jutjat que li prohibeixi tenir cap més animal com a mesura cautelar

La dona, que era voluntària d’una entitat local animalista, està acusada de maltractament animal amb resultat de mort

ANNA PUNSÍ @punsix

El seu compte de Facebook acumula més de 440 comentaris on els usuaris l’acusen “d’assassina” i li desitgen una mort agònica com la que van patir a principis d’any els animals que tenia a casa. És la reacció dels seguidors d’una veïna de Montcada, Eva T., després de saber que presumptament va deixar morir d’inanició tots els animals que acollia.

Aquesta veïna de Montcada i Reixac, de 44 anys, tenia dos gossos, Hada i Rayo i cinc gats, alguns adoptats. Els ensenyava a les xarxes amb fotografies i vídeos on semblava que els tenia cura i estima. L’últim vídeo d’un dels gossos, l’Hada, va ser il·lustrat amb una cançó de l’Alejandro Sanz titulada “Mi persona favorita”. En una altra publicació de fa un any escrivia: “mis dos tesoros os amo rayo y hada”.

Ja sabem que les xarxes sovint no són el que semblen i el d’aquesta dona n’és un exemple. L’estima que aparentava per les seves mascotes es va acabar de cop i volta a principis d’any. Va deixar el pis on vivia a Montcada Bifurcació i va mudar-se a un altre. Va tancar la porta de casa i allà va deixar els 7 animals: els dos gossos i els cinc gats. Se’n va desentendre, sense tenir en compte els penosos resultats.

El passat 27 de febrer, l’exparella de la dona, que tenia claus del pis, va anar fins a l’immoble i quan va obrir la porta, va quedar petrificat. Es va trobar una escena dantesca: els dos gossos eren morts i hi quedaven els cadàvers de tres gats. Els altres dos estan desapareguts i se sospita que els gossos se’ls van menjar.

Portaven uns dos mesos sense menjar, ni beure. “És una de les morts més doloroses que hi ha”, explica Anna Estarán, advocada i coordinadora de l’àrea legal de l’entitat Faada, que s‘ha personat com a acusació popular a la causa. La Fundació demana a la jutgessa del cas, la titular del jutjat 1 de Cerdanyola del Vallès, que dicti una mesura cautelar per evitar la tinença i convivència de la investigada amb animals i que es faci la retirada de qualsevol bestiola que pugui tenir ara mentre s’instrueix la causa.

La dona no ha declarat ni davant de la policia, quan va ser detinguda el 28 de febrer, ni tampoc davant de la jutgessa de guàrdia. Va estar tres dies a garjoles i va quedar en llibertat amb l’obligació de presentar-se cada setmana a firmar al jutjat, retirada del passaport i la conseqüent prohibició de sortir del país.

L’Associació de Voluntaris Animalistes de Montcada i Reixac va denunciar al febrer amb un comunicat que hi havia hagut “una massacre”, declaracions que va recollir el digital Crónica Global. La dona era voluntària de l’entitat. Per això, per molts usuaris costa d’entendre que actués d’aquesta manera.

L’exparella de la dona va ser incapaç d’entrar al domicili per comprovar el que havia passat i va demanar ajut a una veïna. Un altre veí va declarar després que feia dies que sentia una forta pudor procedent del pis però no n’havia fet més cas. “El domicili estava tot regirat, i els animals devien fer soroll, els gossos devien bordar i rascar les portes per sortir d’allà. Estava tot tancat”, descriu l’advocada Estarán, que ha vist les fotografies que va fer la Policia Local de Montcada. Amb tot, tenen una qualitat força dolenta perquè al pis no hi havia llum.

La Policia Local va trucar a la propietària dels animals el 28 de febrer i li va fer saber que volien entrar al seu antic apartament. La dona els va demanar que l’anessin a buscar a la parada de l’autobús. Un cop a l’edifici va al·legar que no podia pujar les escales perquè té problemes de salut i es va quedar a baix a l’entrada. Els policies van fer-li firmar un document conforme els autoritzava a entrar al pis sense ordre judicial. Un amic seu va obrir la porta i el que van trobar és difícil de descriure: “Els dos gossos estaven junts, morts, tenien larves i llagues. Hi havia excrements per tot arreu. En el lavabo hi van trobar les restes de dos gats segurament mig menjats pels gossos i en una habitació hi havia el cadàver sec d’un altre gat”, explica Estarán. La dona tenia dos gats més que no han aparegut i que se sospita que els dos gossos es van menjar morts de gana.

Quan la Policia Local baixava les escales amb els animals morts en bosses de plàstic blanques la dona va manifestar espontàniament: “Tengo cinco gatos y dos perros. Hace dos meses que no vengo al piso”, recull la Policia Local de Montcada a l’atestat. I afegeix que va mostrar “total indiferència”. Els agents se la van endur detinguda acusada d’un delicte de maltractament animal amb resultat de mort. Es pot enfrontar a penes de 6 a 18 mesos de presó i entre 3 i 4 anys d’inhabilitació per tinença d’animals.

La Policia escorcolla la Prefectura de la Urbana de L’Hospitalet

La UDEF busca correus i documents per acreditar que la plaça de Superintendent estava presumptament feta a mida

Un jutjat de L’Hospitalet investiga si l’anterior cap, Ramon Dosaigues, l’exregidor, Pepe Castro i altres càrrecs municipals van afavorir que sortís escollit

ANNA PUNSÍ @punsix

Una desena d’agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional a Barcelona han arribat poc abans de 10 del matí a la seu de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet de Llobregat amb una ordre judicial per fer un bolcat informàtic dels ordinadors de la Prefectura. Han abandonat l’edifici cap a les 5 de la tarda.

La primera sorpresa dels agents ha estat descobrir que en el despatx que ocupava fins a l’abril Ramon Dosaigues no hi havia cap ordinador. Els policies han demanat aleshores la presència del cap d’Informàtica per poder tenir accés el disc dur de la Prefectura de policia, per tal de poder fer a través d’un ordre judicial el bolcat dels correus electrònics i altres documents relacionats amb la investigació.

Foto de SPL-CME GU L’Hospitalet de Llobregat

Els agents han estat rebuts per l’actual cap en funcions de la Urbana. Els investigadors però han demanat la presència d’un responsable polític i aleshores els ha atès l’actual cap de Serveis, Justo Medrano, que en el seu dia va ser intendent dels Mossos d’Esquadra.

Per la seva banda, fonts de l’equip de govern (PSC) mantenen que la convocatòria de les oposicions a Superintendent “s’ha fet correctament” i diuen que respecten la investigació policial i judicial.

La UDEF de Policia Nacional investiga aquest cas arran de la denúncia d’un caporal de la Guàrdia Urbana que va presentar-se també a les oposicions a Superintendent en les dues convocatòries que hi va haver. A la primera va presentar recurs en considerar que s’havien comès una sèrie de presumptes irregularitats en el procés selectiu: com que el cap de la Urbana va acudir a l’examen amb uniforme, galons i arma reglamentària o que les proves es van fer a la mateixa planta de Prefectura, al costat del seu despatx. També va al·legar que el psicòleg i Ramon Dosaigues havien coincidit en altres processos de selecció.

A la segona convocatòria, la primera va ser suspesa pel mateix consistori, el caporal va presentar un nou recurs al·legant que el president del tribunal l’havia tractat amb menyspreu. Dosaigues va arribar al final de l’oposició després de treure tres 10 en l’examen psicotènic. Quan havia de ser nomenat, un jutjat contenciós administratiu va suspendre la convocatòria després d’una denúncia del sindicat SPL-CME GU L’Hospitalet. Arran d’aquesta decisió judicial, el consistori va anul·lar les oposicions. A Dosaigues li quedaven 15 dies per què seva comissió de serveis caduqués després de dos anys. Es va veure forçat a marxar al Prat de Llobregat, d’on era el cap.

La UDEF investiga des de fa tres mesos un presumpte delicte de prevaricació i malversació i necessita correus per acreditar si realment hi va haver un tracte de favor del consistori cap a Dosaigues i si, com denuncia el sindicat, es va crear una plaça de Superintendent a mida per a ell.

Detinguda l’alcaldessa de Sitges per malversació i prevaricació

La UDEF de Policia Nacional ha arrestat Autora Carbonell d’ERC, que dissabte va revalidar el càrrec dissabte passat.

Els agents han detingut 9 persones, entre elles diversos regidors, el secretari municipal i alguns funcionaris

Han fet entrades en dependències del consistori per buscar correus i documentació sobre una presumpta trama d’adjudicació de contractes a dit a una fundació que també rebia subvencions

ANNA PUNSÍ @punsix

Agents de la UDEF (Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal) de la Policia Nacional han entrat a dependències de l’Ajuntament de Sitges cap a les 9 del matí en una investigació amb epicentre al consistori i que esquitxa membres de l’actual equip de govern, presidit per Aurora Carbonell d’ERC, i d’anteriors legislatures, on governava Miquel Forns (CiU), a banda de funcionaris.

Poc abans de les 13h s’han endut detinguda l’alcaldessa, Aurora Carbonell, emmanillada, amb les mans tapades amb un jersei. L’han posat dins un cotxe patrulla. L’han dut directament cap a la Comissaria de la Verneda de la Policia Nacional a Barcelona a l’espera de passar a disposició judicial a Vilanova i la Geltrú.

La Policia Nacional davant de l’Àrea de Promoció i Territori on s’estan fent entrades

La UDEF investiga des del maig del 2022 la concessió de subvencions anuals i directes a una entitat anomenada Taula del Tercer Sector Social de Sitges-Garraf, que res té a veure amb la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya. La fundació local rep uns 45.000 euros anuals, que al mateix temps és beneficiària de contractes menors, sense concurs, per neteja i vigilància de platges o manteniment de parcs i horts. La investigació ha recollit indicis que l’entitat suposadament ha estat cobrant dues vegades per fer el mateix servei.

Se sospita que rebien part de la subvenció per contractar personal en exclusió social i després es beneficiaven de contractes menors on aquestes mateixes persones eren suposadament els que treballaven. Per tant, l’entitat cobrava dues vegades pel mateix. A banda, que després no hi havia una fiscalització de si es feia bé la feina o no.

El jutjat d’instrucció 8 de Vilanova i la Geltrú té obertes unes diligències, des del mes de maig de 2022, pels presumptes delictes de prevaricació, malversació i falsedat documental, entre d’altres, on s’està investigant l’actuació de l’Ajuntament de Sitges respecte la Taula del Tercer Sector i una Cooperativa de la població en l’adjudicació de subvencions i contractes menors entre el 2017 i 2022.

Agents de la UDEF de Policia Nacional entrant al carrer Nou, 12 a l’Ajuntament

Tal i com ha avançat El Sumari, el període sota sospita va del 2017 al 2022 i es calcula que es poden haver malversat suposadament més de 600.000 euros, podrien sumar 720.000 euros, entre subvencions i contractes fraccionats. L’entitat ha estat rebent 45.000 euros cada any en ajudes per part de l’Ajuntament i uns 75.000 euros més en concepte de contractes menors, que no superaven els 15.000 euros, que és la xifra màxima a partir de la qual cal obrir un concurs de licitació d’un servei.

Les entrades i escorcolls que estan fent els agents estan tutelades per la titular del jutjat número 8 de Vilanova i la Geltrú i se centren en almenys 4 seus de l’Ajuntament de Sitges i a l’habitatge dels representants de l’entitat social, que són pare, mare i dos fills, majors d’edat. La UDEF vol bolcar el contingut dels ordinadors per cercar informació rellevant pel cas. L’objectiu és descobrir si hi ha indicis de suborn, és a dir, si algun càrrec públic o funcionari ha rebut diners o regals a canvi d’aquests contractes i subvencions a la mateixa entitat.

Les indagacions de la Policia Nacional van començar a partir de la denúncia que els funcionaris d’Intervenció del consistori van presentar a la comissaria de la Verneda de Barcelona i on van aportar dades per demostrar que hi ha feines que s’han pagat dos cops.

L’àrea d’Intervenció del consistori havia fet advertències sobre les presumptes irregularitats d’aquests contractes pel seu suposat fraccionament. Havien dictat el que s’anomenen “objeccions suspensives” per què no es paguessin les factures. Però s’havia aixecat la suspensió via decret d’alcaldia i després de passar-ho pel ple municipal, on el secretari dona fe dels acords.

L’Ajuntament de Sitges ha fet un comunicat on assegura que els fets ja van ser “analitzats internament”. I afegeix que “un cop detectades possibles irregularitats externes, va encarregar a professionals jurídics l’esclariment dels fets, aturant les subvencions, revisant els expedients i iniciant el procés per al retorn de les subvencions que no estaven plenament justificades”. I diuen que “l’Ajuntament disposa d’informes que asseguren l’absència de responsabilitats administratives i menys encara penals, i que demostren la diligència de l’Ajuntament de Sitges”.

La investigació de la Policia Nacional però ha descobert altres presumptes irregularitats com ara que l’entitat s’ocupava de posar ordre i neteja a la ciutat a través de contractes verbals i mesos abans de firmar formalment els papers. La llei de contractació pública prohibeix expressament aquest tipus de pràctiques perquè impliquen que són contractes emparaulats, sense cap transparència, i sense opció de lliure concurrència.

La UDEF ha pogut comprovar al llarg d’aquests mesos que l’entitat Taula Tercer Sector quasi no justificava el destí dels diners que li atorgava l’equip de govern municipal. Les entitats serioses, expliquen fonts properes al cas, presenten memòries on es pot seguir la traçabilitat dels diners gastats i els motius de les despeses. No era el cas d’aquesta fundació.

L’entitat de la Taula del Tercer Sector local està presidida per Juan Carlos Nicolás i compta amb la participació directa de la seva dona i els seus dos fills. L’entitat va plegar veles l’any passat però manté oberta una Cooperativa, amb qui comparteix fins i tot número de compte corrent. El 2014, amb l’aleshores alcalde Miquel Forns, l’entitat, que funcionava com una Fundació, va rebre 62.250 euros, una quantitat que en els darrers 5 anys ha estat de 45.000 euros anuals.